Yahoo奇摩 網頁搜尋

搜尋結果

  1. wa.wikipedia.org › wiki › KiyifKiyif — Wikipedia

    Istwere Principåté Gn ava dvinltins ene principåté åtoû d' èç veye ci, ki s' lomeut : Principåté d' Kiyif. Guere d' Oucrinne di 2022 Tins del guere d' Oucrinne di 2022, i shonneut k' les Rûsses avént dins l' idêye di prinde Kiyif. Totfeye, ça n' a måy stî aveuri pa les Rûsses ubén pa èn ôte sourdant. ...

  2. Guere d' Oucrinne (2022) El Guere d' Oucrinne, ubén sovint lomé " Abrocaedje des Rûsses e l' Oucrinne ", c' est èn evayixhaedje di l' Oucrinne pa l' årmêye rûsse ki cminça li 24 di fevrî 2022 . C' est l' pus grande guere ki s' passa e l' Urope dispu l' deujhinme guere daegnrece . Cotoû. Stindaedje di l' OTAN viè l' Levant.

  3. Li Wiccionaire si rsieve di sacwants fråzes da "Camille Gaspard" po-z enimådjî des mots k' i gn a. estant djonne. Camille Gaspard a vnou å monde a Derômont li 24 di fevrî 1917 ey a morou li 23 d' may 1990 . Di s' mestî, il esteut cinsî, pu rprezintant po les machines di cinse.

  4. Richard Joelants. (2022) (2005) Richard Joelants, c' est on scrijheu e walon do payis d' Lidje. Il a vnou å monde e 1937 . Di s' mestî, il esteut ovrî et sindicalisse . Ouve e walon. Il a scrît 22 pîces di teyåte e walon, mins ele n' ont nén stî djouwêyes tertotes. Inte di zeles, Revolucion et consyince sol condicion des ovrîs ( 2003 ).

  5. Jules Sabaux, di s' plin no Jules-Albert Sabaux, c' esteut on scrijheu e walon do Roman Payis. Il a skepyî a Liernu li 14 d' awousse 1956 ey a morou a Nameur li 7 d' awousse 2022[1]. Di s' mestî, il esteut curé, pu monter doyén a Leuze-dilé-Du.

  6. wa.wikipedia.org › wiki › LidjeLidje — Wikipedia

    Li Grand Lidje (/grã.'liːʧ/) u li Grande Lidje, pus sovint Lidje (e scrijhaedje Feller, Lîdje prononcî Lîtch /liːʧ/ aschoûtez lu, u avou li dvancete «a» aschoûtez lu; fr: Liège, neyerlandès Luik, almand Lüttich, lussimbordjwès Léck, flamind et limbordjwès Luuk), c' est ene comene k' a-st askepyî e 1977 pa rebanaedje di l' ancyinne comene di Lidje avou des viyaedjes di ttåtoû.

  7. Li Novea Testamint e walon (Li Novia Tèstamint è walon), c' est on live ki rashonne les 27 escrîts do Noû Testamint, tertos rmetous e walon. Il est l' ouve di 16 ratourneus diferins. Li live fwait 510 pådjes, çou k' endè fwait motoit li pus spès live k' euxhe måy rexhou